La Copa del Rei

Els d'Espanya diuen que xiular el Rei i l'himne del pais a la final de la Copa va ser irrespectuós i antidemocràtic perquè tant l'un com l'altre són símbols de la democràcia i la representació del país. Jo penso que precisament el símbol més gran de la democràcia és poder xiular quan una cosa no et sembla bé.

De la final el que em va agradar més va ser el bany que el Barça va fotre al Bilbao. Varen començar fotent moltes cosses aquests del Bilbao. Un país germà, diuen. I jo ja en començo a estar fins els pebrots d'això dels països germans. A aquests bascos, quan els hi ha interessat no han pas tingut cap mirament pels catalans (o no ens en recordem dels últims pressupostos?). I no ho critico pas, ben bé al contrari. Cadascú ha de fer el que més li convingui. Però que no m'expliquin sopars de duro i tot això dels països germans.

Per últim els de TV3 que han fitxat un tiu que explica "xistes" i llegeix poesia. El primer : en Yeste ha quedat impressionat del pes de'n Puyol en l'equip, va dir. Si, sí, . . . el pes de'n Puyol ja es va veure el dia del Chelsea a casa, quan en Guardiola tenia tots els jugadors disponibles. El segon : l'afició del Bilbao és molt entesa, va dir. Ui sí, molt, apartem-nos tots. I la poesia : tema de'n Lluís Llach. La veritat, si al mitg d'una final de Copa, ha de sortir un tiu a dir tonteries i parlar de'n Llach, ja se la poden fotre on els càpiga, la retransmissió de TV3.

En Boquica

He acabat de llegir el llibre de'n Martí Gironell "La venjança del Bandoler" i us puc dir que val la pena de llegir-lo. Està molt bé, trobo que la història està molt ben estructurada, i t'enganxa des del començament. Els personatges tenen vida, transmeten sentiments. Alguna de les històries em va arribar a provocar ràbia, per la gravetat dels actes del bandoler. Realitat o ficció, jo li he dit moltes vegades a en Martí que no acabo d'entendre els motius que varen portar en Boquica a viure com ho va fer, a decidir entre la vida i la mort dels altres. En Boquica va ser un home que va escollir un camí equivocat, i de segur que en la seva mateixa situació s'hi trobava molta altra gent que no va actuar igual. Jo diria que no només la situació política i social del moment va crear el delinqüent. Ell hi va posar molt de la seva part.

El diumenge 26 d'abril al matí, en motiu de la Festa de Sant Jordi, hi va haver a la Sala Gòtica una trobada d'escriptors de Besalú. El moderador, en Salvador Garcia, els preguntava si creien que amb el que escrivien estaven fent literatura o no, i en Martí, amb bon criteri va dir que ell no tenia aquesta pretenció, que la seva única intencíó era passar-s'ho bé escrivint perquè el lector s'ho passés bé llegint. I crec que amb aquest llibre ho ha aconseguit. No se si vendrà tants exemplars com d'El Pont dels Jueus, però per mi ha fet un salt qualitatiu important. Que li vagi molt bé.

"Saaaaaalve Regina Mater . . . misericordia"

Aquest any la Salve va quedar més bé que mai. I amb la plaça ben plena. Es va notar que haviem assajat força i que hi havia moltes veus en el cor. Jo encara n'hi trobo a faltar alguna altra, un parell de tenors i reforçar els baixos. I l'Stabat Mater a Sant Pere també ens va quedar molt bé. Ja era hora, després de l'any passat que va ser un autèntic desastre. Cal felicitar en Josep Cassú pels assaijos i en Joan Vilanova per la direcció. Sense voler han fet un bon equip. El que em va agradar molt va ser la rapidesa en que tots els passos varen entrar a Sant Pere al final de la Processó, i el silenci que es va aconseguir dintre el monestir. Si es va ràpid, la gent manté bona actitud i una bona atenció al que s'està fent. Per últim vaig poder-me fixar en els moviments dels Estaferms a la Plaça, i val a dir que fan molta patxoca. Queden molt bé.

L'hivern

Quina merda d'hivern que estem passant!!! Feia anys que no teniem tant malt temps durant tants mesos. Ara que haviem començat a preparar l'armari d'estiu i que ja ens pensàvem que s'havia acabat, ens arriba aquest cap de setmana que no podia ser pitjor. Ens les mamàvem massa dolces, vaja. Però enlloc de queixar-nos, aprofitem-ho per fer coses a casa que de segur ja no farem més, perqùè quan arribi el bon temps . . . a mi que em busquin.

Pla Bolonya

Quan més hi penso, més me'n convenço. Els antisistema aprofiten qualsevol excusa per treure el caparró. El que hen fet durant quatre mesos no té nom. Quatre mesos emprenyant dintre la facultat. I quan els foten fora perquè ja no s'aguanta més, a ocupar el carrer i emprenyar els que van a treballar. I quan la Policia els aparta, trencar mobiliari urbà, llençar cadires i globus de pintura i a còrrer. I quan els foten un bon gec, protestar per la duresa policial. I anar fent. I anar tocant els collons. I encara hi ha qui se'ls escolta i els dona la raó : pobres, si no feien cap mal, eren molt pacífics. Si molt, ja ho vàrem veure. Aquests no pretenen donar suport a cap idea sinó ben bé el contrari, anar contra les idees dels demés. Per això sol ja es mereixen la repulsa ciutadana. Des del primer dia que varen entrar i ocupar les aules de la Universitat ja els havien de fotre fora sense contemplacions. Ni un minut més. Què és això de no permetre que s'imparteixi docència en una Universitat? Què és això de molestar els que volen a anar a classe? Què és això de cuinar dintre les aules? Però ah coi . . . si els fotem fora a la primera ens criticaran!!! I si no ho feu, també, ja s'ha vist. Doncs tant per tant, que ho critiquin a la primera i ens estalviarem quatre mesos de despesa de llum.

Càrrega policial

Estava fa anys en una discoteca amb uns amics i vàrem veure que s'organitzava una baralla a uns vint metres d'on erem. Jo no em vaig ni moure, sempre he estat poruc, per aquestes coses. Però algun dels que anava amb mi va decidir anar-ho a veure d'aprop, amb la mala sort que una de les galetes que repartien va anar-li a parar a la cara. Normal, vaig pensar jo. Quan es reparteix bateig n'hi ha per tots els que s'acosten.
Aquesta és una anècdota que faig servir per dir que no trobo tant estrany que alguns periodistes i ciutadans rebessin alguna trompada durant la manifestació d'aquesta setmana a Barcelona. Això no falla : el repartiment d'òsties és directament proporcional a la distància d'és d'on t'ho mires. I ara es queixen... Tots els defensors de la democràcia i de la llibertat, com si els demés no ho fòssim, ara es posen les mans al cap i ens volen alliçonar. La policia havia d'haver vigilat de no tocar-los, diuen. Doncs jo no hi estic d'acord, les coses no són així. Una càrrega no és ball de saló. En moments com aquests en que corre l'adrenalina, on el temps que tens per pensar es redueix a mil.lèssimes de segon, on no saps ben bé per on et sorpendrà l'atac dels manifestants, és impossible de controlar determinats fets. I el que han de fer els que no volen rebre és no acostar-s'hi tant. I els fotògrafs que tirin les fotos de lluny, que per això tenen els objectius. Però aixó sí, els polítics no ho poden pas dir això. No és correcte. Però és la realitat. O ens pensem que els policies deliberadament volen adobar la bona gent i als periodistes?

Cinema en català

El Govern està meditant seriosament imposar per llei l'obligació de doblar el cinema en català. Diuen que les sales on es projecta cinema en català tenen proporcionalment una assitència més alta de públic que les sales on es projecten pel.licules en castellà. No se si és veritat això, penso, però ja m'agradaria poder decidir en quin idioma vull sentir els actors. Però encara m'agradaria més que si s'hagués d'escollir fos entre cinema en català o doblat. Que a Catalunya no es pogués veure el cinema en castellà. Però no se'n sortiran pas tant fàcilment, ni d'una cosa, ni molt menys de l'altra. Les empreses privades se'ls giraran en contra i el Govern acabarà claudicant.

Amb el meu escrit d'avui però, vull criticar sobretot el fet que no hi hagi la possibilitat d'anar al cinema i veure les pel.lícules en versió original subtitulada. Ja és una bona merda, ja, haver de sentir a les pel.lis la veu de tots aquests actors de les comèdies de la televisió. Alguns són dobladors oficials de dos o tres actors a la vegada. Això sí que és un bon pal : veure en Travolta i sentir la veu de l'un, veure en Gary Oldmond i sentir la veu de l'altre, veure en Nicolas Cage i . . . A la que es parla de la VOS ja els tens a tots mobilitzats. Tenen ben agafada la gallina dels ous d'or, aquests. Déu nos en guard de treure'ls una mica de feina. Quina moma!!!

Independència

Crec en la independència de tots els pobles, i m'agradaria que algú em digués perqué un territori que no vol formar part d'un altre no es pot independitzar. L'altre dia La Vanguardia publicava una carta d'un tiu de Barcelona que demanava la independència de Barcelona perquè segons ell la ciutat paga un 60 % dels impostos totals de Catalunya i només en rep el 43. Val a dir que les dades són falses, però m'és igual. Si Barcelona i els seus ciutadans volguessin ser independents de la resta de Catalunya jo els ho permetria. Amb majoria qualificada, això sí, però els ho permetria. Cada territori ha de saber si té capacitat per ser independent, però ningú està legitimat per negar la segregació d'un territori. I no cal que hi hagi motius històrics ni fet diferencial, sinó només la voluntat del poble. Per mi, com si es volen independitzar Figueres i Ripoll. O Tortosa. Jo els ho permetria.

Crec en la independència de L'Estartit respecte de Torroella, crec en la independència de Quebec respecte del Canadà, i crec en la independència de Catalunya respecte d'Espanya. I en aquest cas, hi ha motius històrics i fet diferencial. Però això ho han de decidir els ciutadans del territori que es vol segregar, no pas els del territori que no vol que se segregin, només faltaria. I les autoritats haurien de posar tots els mitjans al seu abast perquè el poble poguès decidir. No puc entendre l'oposició frontal a aquesta idea si no és per causes econòmiques. Sento molta gent que diu que si a Catalunya es fes un referendum no hi guanyaria el SÍ, i jo no m'ho crec. Ja m'agradaria veure que passaria si s'expliquès bé als dubtosos i als contraris, que tindriem més recursos econòmics i per tant més metges, que les llistes d'espera als hospitals catalans es reduirien a la meitat. Que tindriem més recursos per ensenyament i per tant no hi haurien barracons i les classes serien de menys nens. Que tindriem més recursos per infraestuctures i no hauriem de pagar peatges, que els trens serien més còmodes i puntuals. Que hi hauria més recursos per justicia i no s'acumularien els expedients al jutjats. Que les pensions serien més altes. . . Cal que segueixi?

La intimitat

El dia 1 de març es va morir en Pepe Rubianes. Mai m'havia agradat gaire. L'havia vist per la televisió i em provocava un lleuger somriure. Molt lleuger. I el vaig anar a veure al teatre Municipal de Girona i no entenia com la gent es petava de riure amb el que deia. Ja se que no era el que deia, sinó com ho deia, però tot i així, no em feia gaire gràcia. Els mitjans de comunicació se n'han fet ressó abastament. A les noticies n'han parlat molt, fins i tot a les tertúlies de la ràdio. I a tot arreu fan servir una frase feta molt bona. Molt graciosa, vull dir. És quan diuen que els funerals es faran en la més estricta intimitat. Aquesta expressió, estricta intimitat, només es fa servir quan parlen de funerals. En cap més altre cas es parla d'estricta intimitat. I jo em pregunto on està la diferència entre fer un funeral en la intimitat i fer-lo en la més estricta intimitat. Si algú ho sap que m'ho expliqui, però a mi em seguirà fent riure que tothom faci servir aquesta frase tant rimbombant. Es deuen pensar que sona molt bé.

Cadena perpètua. Hi heu pensat?

Des de la desgraciada mort de la noia de Sevilla, han sortit veus des d'arreu que demanen la cadena perpètua pels autors de tant execrable crim, i per d'altres que com aquest, deixen una emprempta tant amarga a la societat. Certament entenc que aquesta demanda provingui dels familiars més propers de les víctimes, impotents davant d'uns fets tant greus que de segur, els parteixen la vida per sempre més. Però no entenc de cap de les maneres que milers de persones es manifestin a la capital per sol.licitar aquesta pena indefinida, ni res que s'hi acosti. En Zapatero pot rebre els pares de la noia i als seus representants, només faltaria. Els ha de rebre. Però podeu estar segurs que no farà ni un pas per atendre tal demanda i ni molt menys convocarà referendum; el dret penal és una matèria massa profunda com perquè la societat decideixi les penes que cal imposar. El legislador pot decidir sobre el cumpliment integre de la pena per segons quin delicte, pot fins i tot endurir-la, però la cadena perpètua no la imposarà mai. Al menys en aquest pais, que una altra cosa no ho se, però garantia pel dret dels justiciables en té.

O algú s'imagina un nen de 15 anys condemnat a cadena perpètua?

Que no dimiteixin !!!!

El Ministre Bermejo acaba de dimitir. Tot un exemple que molts altres polítics haurien de seguir. Quan un s'equivoca en l'exercici del seu càrrec, ha de dimitir. Però per mi encara ha tardat massa. Ho havia d'haver fet just després d'acabar la caceria amb el jutge Garzón. Deixar l'escopeta al maleter del 4x4 i trucar en Zapatero per anunciar-li la dimissió havia de ser tot un. Maia s'havia d'esperar que el PP ho demanès al Parlament, perquè ara, tota aquesta polèmica i la pressió que han posat sobre el ministre, encara els ha donat ales. Ells que haurien de dimitir per espionatge, per trames de corrupció als ajuntaments, que tenen imputats a cada regió i judicis pendents a la meitat dels partits judicials del pais, ells que quan governaven se'ls va estabellar el YAk 42, que varen remolcar el Prestige a 3 milles de la costa, que varen votar a favor de la guerra d'Irak. I ells que varen gestionar l'atemptat de l'11 de març. Ara, ells mateixos volen donar lliçons a tot déu. Quina pandilla, haurien de dimitir tots. Haurien de dimitir . . . però de moment que no ho facin. Que per molts anys els tinguem al capdevant del PP!!

Canvieu de canal

Que jo hagi canviar un canal de la tele perquè el que fan em repugna, vol dir que en fan alguna de molt grossa. I aquests dies, amb la mort de la noia de Sevilla, algunes privades s'estan passant. Des del primer moment en que es va coneixer l'abast dels fets, cada vegada que telecinco o antenatres donen alguna noticia sobre el fets canvio de canal. No es pot aguantar. I això que sóc dels que penso que cada televisió ha de passar els programes que més tingui per convenient. En definitiva tothom és ben lliure de mirar el que més li agradi, o d'apagar la tele. Però això d'aquests dies no es pot aguantar. No tot val per l'audiència. Però tampoc entenc el que fan els de tevetres, que a vegades sembla que acollonin. El dia de les detencions del jove que es va confessar autor de la mort de la noia, totes les ràdios de Catalunya ho donaven cada hora com a primera noticia. I en el tn vespre van i ho donen en dos minuts, com a tercera noticia. Devia tenir més repercussió una obra de teatre de tercera fila. En fi, ells sabran, però des de fa un temps, sort en té la nostra del Barça, que si no . . .

Qui no estigui a gust que marxi

Ja n'hi ha prou d'aquest color. No sóc soci del Barça, però no em fa pas falta ser-ho, per opinar. Avui el president Laporta ha dit de forma clara i contundent, i per primera vegada des que és el màxim mandatari, que no es renovará ningú fins a final de temporada. Quan les competicions hagin acabat, ha dit. De fet actualment tots els jugadors del món volen venir al Barça. Potser fa uns mesos això no era així, però la vida té aquestes coses, i ara és el Club qui decideix qui entra i qui no. Al Club no li ha de fer por que vulguin marxar, i per això en Laporta s'ha fet fort. En un moment tan bo com l'actual, i amb un joc que ens deixa a tots acollonits, qui no estigui a gust al Club, ja pot marxar. Per mi, poden marxar tots, aquests. Ja en trobarem de millors que ells, que es pensen. Tant si és l'Etoo, com en Márquez, sigui qui sigui. Ep, menys en Messi, aquest sí que no pot marxar. Jo que no confiava en que fos tant bo.

Ne me quitte pas

Si hi ha un tema que l'ha intentat versionar tot bitxo vivent és "Ne me quitte pas" del cantautor belga Jacques Brel. I dic "intentat", perquè hi ha versions com la de'n Julio Iglesias que més hagués valgut que no s'haguèssin gravat mai. Per descomptat que la millor versió és la del compositor, però n'hi ha d'altres de molt bones, com la de l'Sting, la Nina Simone i la de l'Estrella Morente. Busqueu-les al You Tube i asseieu-vos en calma per escoltar-la. Un consell : si se us acudeix traduir-la no us fixeu en la lletra, no té sentit. Només val la pena el títol.

http://www.youtube.com/watch?v=i2wmKcBm4Ik&feature=related

El 23F

Ahir es va acabar la minisèrie del 23F que TVE ha emès aquesta setmana. Em va agradar molt. El 23 de febrer de 1981, feia 12 dies que jo havia fet 10 anys, i tinc a la memòria els mestres de l'escola de Besalú atents a una tele vella vella, que hi havia en una de les classes de primària. Sempre ens deien que aquella tele estava espatllada, però noi, quan la varen necessitar varen fer mans i màniques per fer-la anar. I l'endemà tots festa. No enteniem que passava, ni falta que feia. Diuen que la mitja hora que va poder grabar el càmera Pedro Francisco Martin és un document de valor incalculable de la temptativa de cop d'estat. Jo m'atreviria a dir que són les millors imatges que mai s'han emès a l'estat, fins i tot per davant de les de l'11S. Mira que les he vist vegades, però a cada nova visualització hi veig més detalls que a l'anterior. I són graciosos, eh? Quieto todo el mundo!!! diu el tenientecoronel.

I en Valle Inclan, pobrot, ens volia definir l'esperpento. Si pogués aixecar el cap . . .

La mare que els va parir

Estic tip que es parli tant malament el català a la tele i a la ràdio. La veritat, si fos per mi els fotria fora, a tots aquests que parlen malament. I només per això, direu? Doncs sí, només per això. Per vosaltres no deu tenir importància, però per a mi és indispensable que a Catalunya es parli bé el català als medis. No només dels mitjans públics, sinó també dels privats. I parlo dels presentadors i locutors, però també ho ampliaria als contertulis i convidats habituals, que déu ni do. Els haurien d'exigir un mínim de vocabulari i de dicció. Que ens diguin de bon matí que hi ha molt de trànsit a la sortida de l'Hospitalet de Jobregat (no se ni com ho haig de transcriure), i que a Moiet del Vaiés hi ha retencions, és per apagar ràdio. A la secció d'esports del TN i al Hat Trick Barça, per posar-se a plorar. Que si el bo del Pep Guardiola, que si el Seviya ha guanyat al Betis. Collons, que no hi ha presentadors que parlin bé el català? També en la publicitat, ja que sembla ser que al Banc de Sabadei es donen uns tipus tant i tant alts.
I ara només em faltava que s'escrigués traduint literalment del castellà. L'altre dia vaig entrar al Banco Popular i vaig veure un pòster molt gran que anuncia un viatge d'anada i volta a Roma. La mare que els va parir, penso jo. Ho haveu vist?

Estic orfe de ràdio

Només escolto la ràdio quan m'aixeco i quan vaig en cotxe. Els matins de la ràdio a Catalunya, han quedat orfes de ràdio. Si una és dolenta l'altra encara és pitjor. Catalunya ràdio i RAC1, vull dir. I com que no se pas que haig d'escoltar, vaig fent ara cap aquí, ara cap allà per veure si fan res de bo. Quan en Bassas va deixar Catalunya Ràdio vaig pensar no canviar de d'emissora. I ho vaig intentar, ho prometo.... Però no vaig poder. Al cap de dues setmanes d'escoltar la Neus Bonet ja vaig cambiar el dial del despertador. Si varen voler posar al capdevant del matí una persona neutral creieu que la varen ben encertar. I no neutral .... neutra, li han posat. Neutra, neutra, neutra. No es mulla ni en l'editorial de les vuit del matí. Sembla que escoltis Catalunya informació, diu la Fina.
Al cap d'uns dies, dic, vaig provar de despertar-me amb en Basté, a RAC 1. Però noi, també és un martiri. S'han trobat un grup d'amics que es passen el programa "ji, ji, ji, ja, ja ,ja". I això sí, es criden pel cognom i són molt amics de'n Jaume Roures.
Òstia quin desastre tot plegat.

Flaix FM

Acabo d'arribar de Girona i m'he passat tant el viatge d'anada com el de tornada escoltant Flaix FM. La llista actual està molt bé, ja m'he baixat uns quants temes i en tinc pendents uns quants més. N'hi ha un de molt bo que és la versió de Baker Street, aquella cançó de l'anunci de Fortuna. Us passo el link perquè la pogueu escoltar. Impressionant.
http://www.youtube.com/watch?gl=ES&v=SGuP7A4cwzA

La ventada del cap de setmana

La ventada i els danys del cap de setmana passat van ser excepcionals. I les reaccions que hi ha hagut després les he trobat molt exagerades. No ho acabo d'entendre. Que els damnificats per la tormenta de vent vulguin que se'ls indemnitzi ho trobo bé, però que els mitjans de comunicació principalment i la resta de la comunitat tot darrera, demanin sempre responsabilitats personals, ho trobo ridícul. Perquè sempre hi ha d'haver responsabilitats personals en tot el que passa? O és que les conseqüències dels fenòmens metereològics tenen sempre un culpable? Puyal, Grup Godó, dels polítics hem d'exigir una gestió impecable en cas d'accident, però no pas preveure tots els resultats. Si fos així, no hi hauria mai cap accident.

Ara, tots els mitjants, encapçalats pel Grup Godó s'omplen la boca dient que els bascos si que ho varen fer bé. Oh, sí, ara ells tot ho fan molt bé. I jo penso : collons sí, molt bé, ho fan!!! I a més són molt hospitalaris.

Primera publicació

Avui és diumenge dia 1 de febrer de 2009. Ha fet un dia horrorós, però per estar-se a casa, excepcional. No hem ni sortit, i per això he pogut obrir aquest blog. Volia poder publicar fotos de Besalú de tots els temps, però amb el blog no hi ha gaires solucions. De moment a veure si l'actualitzo de tant en tant i publico algun comentari.