El dia 1 de març es va morir en Pepe Rubianes. Mai m'havia agradat gaire. L'havia vist per la televisió i em provocava un lleuger somriure. Molt lleuger. I el vaig anar a veure al teatre Municipal de Girona i no entenia com la gent es petava de riure amb el que deia. Ja se que no era el que deia, sinó com ho deia, però tot i així, no em feia gaire gràcia. Els mitjans de comunicació se n'han fet ressó abastament. A les noticies n'han parlat molt, fins i tot a les tertúlies de la ràdio. I a tot arreu fan servir una frase feta molt bona. Molt graciosa, vull dir. És quan diuen que els funerals es faran en la més estricta intimitat. Aquesta expressió, estricta intimitat, només es fa servir quan parlen de funerals. En cap més altre cas es parla d'estricta intimitat. I jo em pregunto on està la diferència entre fer un funeral en la intimitat i fer-lo en la més estricta intimitat. Si algú ho sap que m'ho expliqui, però a mi em seguirà fent riure que tothom faci servir aquesta frase tant rimbombant. Es deuen pensar que sona molt bé.
dimecres, 4 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Ernest,
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia aquest comentari. De vegades et fixes amb històries que tothom ho veu però ningú hi diu res. "la més estricta intimitat" n'és una però en el món periodístic n'hi ha un munt. I ja no parlem en el món del futbol.
Salut