Sorprenent la trama per vendre substàncies dopants als atletes. I per la Federació d'atletisme, que en aquesta trama hi estigui implicada la Vicepresidenta, també deu ser un bon cop de pal. A tots els implicats els hauria de caure la cara de vergonya, però principalment a la Marta Domínguez per la seva condició pública i per ser admirada per tanta gent. Per algun d'aquests, això deu ser un modus vivendi : viure delinquint i fer creure a la societat que són els més nobles. Com en Millet i companyia, vaja.
Avui l'Odriozola ha sortit a donar la cara, i feia pena. Ha dit que ell era un víctima més de la trama i que no donava crèdit a tot el que havia passat. Com a màxim mandatari de l'atletisme espanyol, aquest home deu estar desolat. I jo també ho crec que és una víctima i per mi no ha de dimitir, doncs no n'és responsable en absolut. Ja m'explicareu que hi pot fer ell davant la trama delictiva d'uns particulars.
Però el més bo, i d'aquí ve el meu article, ha estat quan ha dit "No voy a dimitir. Abandonar el barco ahora sería de cobardes". Primera que si no dimiteix ara, quan ho farà? I segona, que tots els infeliços que no volen dimitir, diuen que fer-ho és de cobards. Quina cara!! Precisament dimitir és un acte de valentia.
