Càrrega policial

Estava fa anys en una discoteca amb uns amics i vàrem veure que s'organitzava una baralla a uns vint metres d'on erem. Jo no em vaig ni moure, sempre he estat poruc, per aquestes coses. Però algun dels que anava amb mi va decidir anar-ho a veure d'aprop, amb la mala sort que una de les galetes que repartien va anar-li a parar a la cara. Normal, vaig pensar jo. Quan es reparteix bateig n'hi ha per tots els que s'acosten.
Aquesta és una anècdota que faig servir per dir que no trobo tant estrany que alguns periodistes i ciutadans rebessin alguna trompada durant la manifestació d'aquesta setmana a Barcelona. Això no falla : el repartiment d'òsties és directament proporcional a la distància d'és d'on t'ho mires. I ara es queixen... Tots els defensors de la democràcia i de la llibertat, com si els demés no ho fòssim, ara es posen les mans al cap i ens volen alliçonar. La policia havia d'haver vigilat de no tocar-los, diuen. Doncs jo no hi estic d'acord, les coses no són així. Una càrrega no és ball de saló. En moments com aquests en que corre l'adrenalina, on el temps que tens per pensar es redueix a mil.lèssimes de segon, on no saps ben bé per on et sorpendrà l'atac dels manifestants, és impossible de controlar determinats fets. I el que han de fer els que no volen rebre és no acostar-s'hi tant. I els fotògrafs que tirin les fotos de lluny, que per això tenen els objectius. Però aixó sí, els polítics no ho poden pas dir això. No és correcte. Però és la realitat. O ens pensem que els policies deliberadament volen adobar la bona gent i als periodistes?