dilluns, 13 de desembre del 2010

"Dimitir ahora sería de cobardes"

Sorprenent la trama per vendre substàncies dopants als atletes. I per la Federació d'atletisme, que en aquesta trama hi estigui implicada la Vicepresidenta, també deu ser un bon cop de pal. A tots els implicats els hauria de caure la cara de vergonya, però principalment a la Marta Domínguez per la seva condició pública i per ser admirada per tanta gent. Per algun d'aquests, això deu ser un modus vivendi : viure delinquint i fer creure a la societat que són els més nobles. Com en Millet i companyia, vaja.
Avui l'Odriozola ha sortit a donar la cara, i feia pena. Ha dit que ell era un víctima més de la trama i que no donava crèdit a tot el que havia passat. Com a màxim mandatari de l'atletisme espanyol, aquest home deu estar desolat. I jo també ho crec que és una víctima i per mi no ha de dimitir, doncs no n'és responsable en absolut. Ja m'explicareu que hi pot fer ell davant la trama delictiva d'uns particulars.
Però el més bo, i d'aquí ve el meu article, ha estat quan ha dit "No voy a dimitir. Abandonar el barco ahora sería de cobardes". Primera que si no dimiteix ara, quan ho farà? I segona, que tots els infeliços que no volen dimitir, diuen que fer-ho és de cobards. Quina cara!! Precisament dimitir és un acte de valentia.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Salvador Sostres

Fa dies que segueixo el weblog d'en Salvador Sostres http://www.salvadorsostres.com/ . Ja l'havia llegit a l'Avui fins que el varen fotre fora d'aquest diari, que tot sigui dit s'ha convertit en un Patufet. És un calc del Punt. O al revés? . . . Bé, el que deixa. En Sostres és un tiu espectacular. Podré estar d'acord o no en el que escriu, però diu el que pensa i parla clar i sense embuts de tot el que li dóna la gana. En alguns articles es passa, la veritat, però la majoria de vegades m'agrada el que diu i com ho diu. Des que he descobert el blog m'empasso els seus articles l'un darrere l'altre, i com que ara ja estic al dia, em dedico a llegir articles endarrerits i veure'l en videos que hi ha penjats al youtube (espectacular el seu xou amb Javier Nart). De veritat que el tiu és boníssim. I ara a més, m'hi foto uns bons tips de riure perquè quan llegeixo els seus articles, li veig la cara. Aquella cara que fa de no haver matat mai ni una mosca. Aquella cara que deixa de ser de bon nen quan obre la boca. De veritat, el tiu és increible. És un crac. Fot nerviós al més pintat.
Una vegada vaig parlar d'en Sostres a un conegut meu i em va dir : "Ah sí! Aquell exaltat". I sí que ho és un exaltat, però és un artista. No entenc que no el contractin a les televisions d'arreu.... O sí?

dissabte, 16 de maig del 2009

La Copa del Rei

Els d'Espanya diuen que xiular el Rei i l'himne del pais a la final de la Copa va ser irrespectuós i antidemocràtic perquè tant l'un com l'altre són símbols de la democràcia i la representació del país. Jo penso que precisament el símbol més gran de la democràcia és poder xiular quan una cosa no et sembla bé.
De la final el que em va agradar més va ser el bany que el Barça va fotre al Bilbao. Varen començar fotent moltes cosses aquests del Bilbao. Un país germà, diuen. I jo ja en començo a estar fins els pebrots d'això dels països germans. A aquests bascos, quan els hi ha interessat no han pas tingut cap mirament pels catalans (o no ens en recordem dels últims pressupostos?). I no ho critico pas, ben bé al contrari. Cadascú ha de fer el que més li convingui. Però que no m'expliquin sopars de duro i tot això dels països germans.
Per últim els de TV3 que han fitxat un tiu que explica "xistes" i llegeix poesia. El primer : en Yeste ha quedat impressionat del pes de'n Puyol en l'equip, va dir. Si, sí, . . . el pes de'n Puyol ja es va veure el dia del Chelsea a casa, quan en Guardiola tenia tots els jugadors disponibles. El segon : l'afició del Bilbao és molt entesa, va dir. Ui sí, molt, apartem-nos tots. I la poesia : tema de'n Lluís Llach. La veritat, si al mitg d'una final de Copa, ha de sortir un tiu a dir tonteries i parlar de'n Llach, ja se la poden fotre on els càpiga, la retransmissió de TV3.

dimarts, 28 d’abril del 2009

En Boquica

He acabat de llegir el llibre de'n Martí Gironell "La venjança del Bandoler" i us puc dir que val la pena de llegir-lo. Està molt bé, trobo que la història està molt ben estructurada, i t'enganxa des del començament. Els personatges tenen vida, transmeten sentiments. Alguna de les històries em va arribar a provocar ràbia, per la gravetat dels actes del bandoler. Realitat o ficció, jo li he dit moltes vegades a en Martí que no acabo d'entendre els motius que varen portar en Boquica a viure com ho va fer, a decidir entre la vida i la mort dels altres. En Boquica va ser un home que va escollir un camí equivocat, i de segur que en la seva mateixa situació s'hi trobava molta altra gent que no va actuar igual. Jo diria que no només la situació política i social del moment va crear el delinqüent. Ell hi va posar molt de la seva part.
El diumenge 26 d'abril al matí, en motiu de la Festa de Sant Jordi, hi va haver a la Sala Gòtica una trobada d'escriptors de Besalú. El moderador, en Salvador Garcia, els preguntava si creien que amb el que escrivien estaven fent literatura o no, i en Martí, amb bon criteri va dir que ell no tenia aquesta pretenció, que la seva única intencíó era passar-s'ho bé escrivint perquè el lector s'ho passés bé llegint. I crec que amb aquest llibre ho ha aconseguit. No se si vendrà tants exemplars com d'El Pont dels Jueus, però per mi ha fet un salt qualitatiu important. Que li vagi molt bé.

dissabte, 11 d’abril del 2009

"Saaaaaalve Regina Mater . . . misericordia"

Aquest any la Salve va quedar més bé que mai. I amb la plaça ben plena. Es va notar que haviem assajat força i que hi havia moltes veus en el cor. Jo encara n'hi trobo a faltar alguna altra, un parell de tenors i reforçar els baixos. I l'Stabat Mater a Sant Pere també ens va quedar molt bé. Ja era hora, després de l'any passat que va ser un autèntic desastre. Cal felicitar en Josep Cassú pels assaijos i en Joan Vilanova per la direcció. Sense voler han fet un bon equip. El que em va agradar molt va ser la rapidesa en que tots els passos varen entrar a Sant Pere al final de la Processó, i el silenci que es va aconseguir dintre el monestir. Si es va ràpid, la gent manté bona actitud i una bona atenció al que s'està fent. Per últim vaig poder-me fixar en els moviments dels Estaferms a la Plaça, i val a dir que fan molta patxoca. Queden molt bé.

diumenge, 29 de març del 2009

L'hivern

Quina merda d'hivern que estem passant!!! Feia anys que no teniem tant malt temps durant tants mesos. Ara que haviem començat a preparar l'armari d'estiu i que ja ens pensàvem que s'havia acabat, ens arriba aquest cap de setmana que no podia ser pitjor. Ens les mamàvem massa dolces, vaja. Però enlloc de queixar-nos, aprofitem-ho per fer coses a casa que de segur ja no farem més, perqùè quan arribi el bon temps . . . a mi que em busquin.