Des de la desgraciada mort de la noia de Sevilla, han sortit veus des d'arreu que demanen la cadena perpètua pels autors de tant execrable crim, i per d'altres que com aquest, deixen una emprempta tant amarga a la societat. Certament entenc que aquesta demanda provingui dels familiars més propers de les víctimes, impotents davant d'uns fets tant greus que de segur, els parteixen la vida per sempre més. Però no entenc de cap de les maneres que milers de persones es manifestin a la capital per sol.licitar aquesta pena indefinida, ni res que s'hi acosti. En Zapatero pot rebre els pares de la noia i als seus representants, només faltaria. Els ha de rebre. Però podeu estar segurs que no farà ni un pas per atendre tal demanda i ni molt menys convocarà referendum; el dret penal és una matèria massa profunda com perquè la societat decideixi les penes que cal imposar. El legislador pot decidir sobre el cumpliment integre de la pena per segons quin delicte, pot fins i tot endurir-la, però la cadena perpètua no la imposarà mai. Al menys en aquest pais, que una altra cosa no ho se, però garantia pel dret dels justiciables en té.
O algú s'imagina un nen de 15 anys condemnat a cadena perpètua?
Hola Ernest!
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu comentari sobre la "més estricta intimitat". La veritat és que de frases o expressions d'aquest tipus en n'hi ha un munt. Utilitzades, sobretot, pels periodistes. No sé si ho fan per recalcar el que volen dir o per pura pijaria lingüística. No cal que et digui que el periodisme esportiu és el que n'utilitza més. Per llogar-hi cadires vaja! Sembla que els hi falti imaginació!
Salut!
David Carrasco