Els d'Espanya diuen que xiular el Rei i l'himne del pais a la final de la Copa va ser irrespectuós i antidemocràtic perquè tant l'un com l'altre són símbols de la democràcia i la representació del país. Jo penso que precisament el símbol més gran de la democràcia és poder xiular quan una cosa no et sembla bé.
De la final el que em va agradar més va ser el bany que el Barça va fotre al Bilbao. Varen començar fotent moltes cosses aquests del Bilbao. Un país germà, diuen. I jo ja en començo a estar fins els pebrots d'això dels països germans. A aquests bascos, quan els hi ha interessat no han pas tingut cap mirament pels catalans (o no ens en recordem dels últims pressupostos?). I no ho critico pas, ben bé al contrari. Cadascú ha de fer el que més li convingui. Però que no m'expliquin sopars de duro i tot això dels països germans.
Per últim els de TV3 que han fitxat un tiu que explica "xistes" i llegeix poesia. El primer : en Yeste ha quedat impressionat del pes de'n Puyol en l'equip, va dir. Si, sí, . . . el pes de'n Puyol ja es va veure el dia del Chelsea a casa, quan en Guardiola tenia tots els jugadors disponibles. El segon : l'afició del Bilbao és molt entesa, va dir. Ui sí, molt, apartem-nos tots. I la poesia : tema de'n Lluís Llach. La veritat, si al mitg d'una final de Copa, ha de sortir un tiu a dir tonteries i parlar de'n Llach, ja se la poden fotre on els càpiga, la retransmissió de TV3.
