dilluns, 23 de febrer del 2009

Cadena perpètua. Hi heu pensat?

Des de la desgraciada mort de la noia de Sevilla, han sortit veus des d'arreu que demanen la cadena perpètua pels autors de tant execrable crim, i per d'altres que com aquest, deixen una emprempta tant amarga a la societat. Certament entenc que aquesta demanda provingui dels familiars més propers de les víctimes, impotents davant d'uns fets tant greus que de segur, els parteixen la vida per sempre més. Però no entenc de cap de les maneres que milers de persones es manifestin a la capital per sol.licitar aquesta pena indefinida, ni res que s'hi acosti. En Zapatero pot rebre els pares de la noia i als seus representants, només faltaria. Els ha de rebre. Però podeu estar segurs que no farà ni un pas per atendre tal demanda i ni molt menys convocarà referendum; el dret penal és una matèria massa profunda com perquè la societat decideixi les penes que cal imposar. El legislador pot decidir sobre el cumpliment integre de la pena per segons quin delicte, pot fins i tot endurir-la, però la cadena perpètua no la imposarà mai. Al menys en aquest pais, que una altra cosa no ho se, però garantia pel dret dels justiciables en té.

O algú s'imagina un nen de 15 anys condemnat a cadena perpètua?

Que no dimiteixin !!!!

El Ministre Bermejo acaba de dimitir. Tot un exemple que molts altres polítics haurien de seguir. Quan un s'equivoca en l'exercici del seu càrrec, ha de dimitir. Però per mi encara ha tardat massa. Ho havia d'haver fet just després d'acabar la caceria amb el jutge Garzón. Deixar l'escopeta al maleter del 4x4 i trucar en Zapatero per anunciar-li la dimissió havia de ser tot un. Maia s'havia d'esperar que el PP ho demanès al Parlament, perquè ara, tota aquesta polèmica i la pressió que han posat sobre el ministre, encara els ha donat ales. Ells que haurien de dimitir per espionatge, per trames de corrupció als ajuntaments, que tenen imputats a cada regió i judicis pendents a la meitat dels partits judicials del pais, ells que quan governaven se'ls va estabellar el YAk 42, que varen remolcar el Prestige a 3 milles de la costa, que varen votar a favor de la guerra d'Irak. I ells que varen gestionar l'atemptat de l'11 de març. Ara, ells mateixos volen donar lliçons a tot déu. Quina pandilla, haurien de dimitir tots. Haurien de dimitir . . . però de moment que no ho facin. Que per molts anys els tinguem al capdevant del PP!!

dijous, 19 de febrer del 2009

Canvieu de canal

Que jo hagi canviar un canal de la tele perquè el que fan em repugna, vol dir que en fan alguna de molt grossa. I aquests dies, amb la mort de la noia de Sevilla, algunes privades s'estan passant. Des del primer moment en que es va coneixer l'abast dels fets, cada vegada que telecinco o antenatres donen alguna noticia sobre el fets canvio de canal. No es pot aguantar. I això que sóc dels que penso que cada televisió ha de passar els programes que més tingui per convenient. En definitiva tothom és ben lliure de mirar el que més li agradi, o d'apagar la tele. Però això d'aquests dies no es pot aguantar. No tot val per l'audiència. Però tampoc entenc el que fan els de tevetres, que a vegades sembla que acollonin. El dia de les detencions del jove que es va confessar autor de la mort de la noia, totes les ràdios de Catalunya ho donaven cada hora com a primera noticia. I en el tn vespre van i ho donen en dos minuts, com a tercera noticia. Devia tenir més repercussió una obra de teatre de tercera fila. En fi, ells sabran, però des de fa un temps, sort en té la nostra del Barça, que si no . . .

dimecres, 18 de febrer del 2009

Qui no estigui a gust que marxi


Ja n'hi ha prou d'aquest color. No sóc soci del Barça, però no em fa pas falta ser-ho, per opinar. Avui el president Laporta ha dit de forma clara i contundent, i per primera vegada des que és el màxim mandatari, que no es renovará ningú fins a final de temporada. Quan les competicions hagin acabat, ha dit. De fet actualment tots els jugadors del món volen venir al Barça. Potser fa uns mesos això no era així, però la vida té aquestes coses, i ara és el Club qui decideix qui entra i qui no. Al Club no li ha de fer por que vulguin marxar, i per això en Laporta s'ha fet fort. En un moment tan bo com l'actual, i amb un joc que ens deixa a tots acollonits, qui no estigui a gust al Club, ja pot marxar. Per mi, poden marxar tots, aquests. Ja en trobarem de millors que ells, que es pensen. Tant si és l'Etoo, com en Márquez, sigui qui sigui. Ep, menys en Messi, aquest sí que no pot marxar. Jo que no confiava en que fos tant bo.

diumenge, 15 de febrer del 2009

Ne me quitte pas

Si hi ha un tema que l'ha intentat versionar tot bitxo vivent és "Ne me quitte pas" del cantautor belga Jacques Brel. I dic "intentat", perquè hi ha versions com la de'n Julio Iglesias que més hagués valgut que no s'haguèssin gravat mai. Per descomptat que la millor versió és la del compositor, però n'hi ha d'altres de molt bones, com la de l'Sting, la Nina Simone i la de l'Estrella Morente. Busqueu-les al You Tube i asseieu-vos en calma per escoltar-la. Un consell : si se us acudeix traduir-la no us fixeu en la lletra, no té sentit. Només val la pena el títol.

divendres, 13 de febrer del 2009

El 23F


Ahir es va acabar la minisèrie del 23F que TVE ha emès aquesta setmana. Em va agradar molt. El 23 de febrer de 1981, feia 12 dies que jo havia fet 10 anys, i tinc a la memòria els mestres de l'escola de Besalú atents a una tele vella vella, que hi havia en una de les classes de primària. Sempre ens deien que aquella tele estava espatllada, però noi, quan la varen necessitar varen fer mans i màniques per fer-la anar. I l'endemà tots festa. No enteniem que passava, ni falta que feia. Diuen que la mitja hora que va poder grabar el càmera Pedro Francisco Martin és un document de valor incalculable de la temptativa de cop d'estat. Jo m'atreviria a dir que són les millors imatges que mai s'han emès a l'estat, fins i tot per davant de les de l'11S. Mira que les he vist vegades, però a cada nova visualització hi veig més detalls que a l'anterior. I són graciosos, eh? Quieto todo el mundo!!! diu el tenientecoronel.

I en Valle Inclan, pobrot, ens volia definir l'esperpento. Si pogués aixecar el cap . . .


dimecres, 11 de febrer del 2009

La mare que els va parir

Estic tip que es parli tant malament el català a la tele i a la ràdio. La veritat, si fos per mi els fotria fora, a tots aquests que parlen malament. I només per això, direu? Doncs sí, només per això. Per vosaltres no deu tenir importància, però per a mi és indispensable que a Catalunya es parli bé el català als medis. No només dels mitjans públics, sinó també dels privats. I parlo dels presentadors i locutors, però també ho ampliaria als contertulis i convidats habituals, que déu ni do. Els haurien d'exigir un mínim de vocabulari i de dicció. Que ens diguin de bon matí que hi ha molt de trànsit a la sortida de l'Hospitalet de Jobregat (no se ni com ho haig de transcriure), i que a Moiet del Vaiés hi ha retencions, és per apagar ràdio. A la secció d'esports del TN i al Hat Trick Barça, per posar-se a plorar. Que si el bo del Pep Guardiola, que si el Seviya ha guanyat al Betis. Collons, que no hi ha presentadors que parlin bé el català? També en la publicitat, ja que sembla ser que al Banc de Sabadei es donen uns tipus tant i tant alts.
I ara només em faltava que s'escrigués traduint literalment del castellà. L'altre dia vaig entrar al Banco Popular i vaig veure un pòster molt gran que anuncia un viatge d'anada i volta a Roma. La mare que els va parir, penso jo. Ho haveu vist?

dimarts, 10 de febrer del 2009

Estic orfe de ràdio

Només escolto la ràdio quan m'aixeco i quan vaig en cotxe. Els matins de la ràdio a Catalunya, han quedat orfes de ràdio. Si una és dolenta l'altra encara és pitjor. Catalunya ràdio i RAC1, vull dir. I com que no se pas que haig d'escoltar, vaig fent ara cap aquí, ara cap allà per veure si fan res de bo. Quan en Bassas va deixar Catalunya Ràdio vaig pensar no canviar de d'emissora. I ho vaig intentar, ho prometo.... Però no vaig poder. Al cap de dues setmanes d'escoltar la Neus Bonet ja vaig cambiar el dial del despertador. Si varen voler posar al capdevant del matí una persona neutral creieu que la varen ben encertar. I no neutral .... neutra, li han posat. Neutra, neutra, neutra. No es mulla ni en l'editorial de les vuit del matí. Sembla que escoltis Catalunya informació, diu la Fina.
Al cap d'uns dies, dic, vaig provar de despertar-me amb en Basté, a RAC 1. Però noi, també és un martiri. S'han trobat un grup d'amics que es passen el programa "ji, ji, ji, ja, ja ,ja". I això sí, es criden pel cognom i són molt amics de'n Jaume Roures.
Òstia quin desastre tot plegat.


dilluns, 2 de febrer del 2009

Flaix FM


Acabo d'arribar de Girona i m'he passat tant el viatge d'anada com el de tornada escoltant Flaix FM. La llista actual està molt bé, ja m'he baixat uns quants temes i en tinc pendents uns quants més. N'hi ha un de molt bo que és la versió de Baker Street, aquella cançó de l'anunci de Fortuna. Us passo el link perquè la pogueu escoltar. Impressionant.
http://www.youtube.com/watch?gl=ES&v=SGuP7A4cwzA

diumenge, 1 de febrer del 2009

La ventada del cap de setmana

La ventada i els danys del cap de setmana passat van ser excepcionals. I les reaccions que hi ha hagut després les he trobat molt exagerades. No ho acabo d'entendre. Que els damnificats per la tormenta de vent vulguin que se'ls indemnitzi ho trobo bé, però que els mitjans de comunicació principalment i la resta de la comunitat tot darrera, demanin sempre responsabilitats personals, ho trobo ridícul. Perquè sempre hi ha d'haver responsabilitats personals en tot el que passa? O és que les conseqüències dels fenòmens metereològics tenen sempre un culpable? Puyal, Grup Godó, dels polítics hem d'exigir una gestió impecable en cas d'accident, però no pas preveure tots els resultats. Si fos així, no hi hauria mai cap accident.
Ara, tots els mitjants, encapçalats pel Grup Godó s'omplen la boca dient que els bascos si que ho varen fer bé. Oh, sí, ara ells tot ho fan molt bé. I jo penso : collons sí, molt bé, ho fan!!! I a més són molt hospitalaris.

Primera publicació

Avui és diumenge dia 1 de febrer de 2009. Ha fet un dia horrorós, però per estar-se a casa, excepcional. No hem ni sortit, i per això he pogut obrir aquest blog. Volia poder publicar fotos de Besalú de tots els temps, però amb el blog no hi ha gaires solucions. De moment a veure si l'actualitzo de tant en tant i publico algun comentari.