dimarts, 28 d’abril del 2009

En Boquica

He acabat de llegir el llibre de'n Martí Gironell "La venjança del Bandoler" i us puc dir que val la pena de llegir-lo. Està molt bé, trobo que la història està molt ben estructurada, i t'enganxa des del començament. Els personatges tenen vida, transmeten sentiments. Alguna de les històries em va arribar a provocar ràbia, per la gravetat dels actes del bandoler. Realitat o ficció, jo li he dit moltes vegades a en Martí que no acabo d'entendre els motius que varen portar en Boquica a viure com ho va fer, a decidir entre la vida i la mort dels altres. En Boquica va ser un home que va escollir un camí equivocat, i de segur que en la seva mateixa situació s'hi trobava molta altra gent que no va actuar igual. Jo diria que no només la situació política i social del moment va crear el delinqüent. Ell hi va posar molt de la seva part.
El diumenge 26 d'abril al matí, en motiu de la Festa de Sant Jordi, hi va haver a la Sala Gòtica una trobada d'escriptors de Besalú. El moderador, en Salvador Garcia, els preguntava si creien que amb el que escrivien estaven fent literatura o no, i en Martí, amb bon criteri va dir que ell no tenia aquesta pretenció, que la seva única intencíó era passar-s'ho bé escrivint perquè el lector s'ho passés bé llegint. I crec que amb aquest llibre ho ha aconseguit. No se si vendrà tants exemplars com d'El Pont dels Jueus, però per mi ha fet un salt qualitatiu important. Que li vagi molt bé.

dissabte, 11 d’abril del 2009

"Saaaaaalve Regina Mater . . . misericordia"

Aquest any la Salve va quedar més bé que mai. I amb la plaça ben plena. Es va notar que haviem assajat força i que hi havia moltes veus en el cor. Jo encara n'hi trobo a faltar alguna altra, un parell de tenors i reforçar els baixos. I l'Stabat Mater a Sant Pere també ens va quedar molt bé. Ja era hora, després de l'any passat que va ser un autèntic desastre. Cal felicitar en Josep Cassú pels assaijos i en Joan Vilanova per la direcció. Sense voler han fet un bon equip. El que em va agradar molt va ser la rapidesa en que tots els passos varen entrar a Sant Pere al final de la Processó, i el silenci que es va aconseguir dintre el monestir. Si es va ràpid, la gent manté bona actitud i una bona atenció al que s'està fent. Per últim vaig poder-me fixar en els moviments dels Estaferms a la Plaça, i val a dir que fan molta patxoca. Queden molt bé.