Fa dies que segueixo el weblog d'en Salvador Sostres http://www.salvadorsostres.com/ . Ja l'havia llegit a l'Avui fins que el varen fotre fora d'aquest diari, que tot sigui dit s'ha convertit en un Patufet. És un calc del Punt. O al revés? . . . Bé, el que deixa. En Sostres és un tiu espectacular. Podré estar d'acord o no en el que escriu, però diu el que pensa i parla clar i sense embuts de tot el que li dóna la gana. En alguns articles es passa, la veritat, però la majoria de vegades m'agrada el que diu i com ho diu. Des que he descobert el blog m'empasso els seus articles l'un darrere l'altre, i com que ara ja estic al dia, em dedico a llegir articles endarrerits i veure'l en videos que hi ha penjats al youtube (espectacular el seu xou amb Javier Nart). De veritat que el tiu és boníssim. I ara a més, m'hi foto uns bons tips de riure perquè quan llegeixo els seus articles, li veig la cara. Aquella cara que fa de no haver matat mai ni una mosca. Aquella cara que deixa de ser de bon nen quan obre la boca. De veritat, el tiu és increible. És un crac. Fot nerviós al més pintat.
Una vegada vaig parlar d'en Sostres a un conegut meu i em va dir : "Ah sí! Aquell exaltat". I sí que ho és un exaltat, però és un artista. No entenc que no el contractin a les televisions d'arreu.... O sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada